El Montsià, la comarca més meridional de Catalunya, s'estén des de les altures dels Ports de Beseit fins a la plana del delta, a la Mediterrània.
Presenta unes característiques geogràfiques molt variades, amb pobles de muntanya, de plana i la forta personalitat de la zona del delta.


La seva configuració geogràfica permet una variada vegetació. Als Ports de Beseit es conserven alzinars, i als indrets més elevats, pi roig. A la plana de la Galera hi ha bosquina de llentiscle i margalló. Al delta creixen canyissars i jonqueres, especialment a les terres inundables del voltant dels estanys.
En aquesta zona la fisonomia del delta és variada: hi alternen l'abundant vegetació, els regadius amb grans extensions d'arrossars i superfícies de sorra desèrtica, com la punta de la Banya. Aquí el delta s'endinsa en el mar com una punta de fletxa de terra molt plana.


El riu Ebre és molt més que un símbol per al Montsià; les seves aigües inunden els arrossers i donen vida als tarongers, els cultius bàsics de la comarca, juntament amb les oliveres. Aquests tres cultius fan que l'agricultura sigui encara bàsica en l'economia de la comarca. Paral•lelament les diferents poblacions del Montsià s'han anat especialitzant: mobles a La Sènia, vivers a Alcanar, pesca a Sant Carles de la Ràpita i arròs a Amposta.


La cuina de la comarca és molt variada i podem distingir tres zones: la gastronomia dels pobles de l'interior amb menjars típics com carn a la brasa i l'esqueixada de bacallà; la cuina dels pobles pescadors amb menjars com la caldereta, la llagostinada, l'arròs a banda i la graellada de peix; i finalment la del delta on és típica la cuina d'angules, anguiles, ànec i diferents formes de cuinar l'arròs.