El Baix Ebre és una comarca de Catalunya. Limita al nord amb el Baix Camp, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta, a l'est amb le Mar Mediterrani, al sud amb la comarca del Montsià i a l'oest amb la Terra Alta. Forma part de l'àmbit territorial de les Terres de l'Ebre.


La característica més rellevant d’aquesta comarca (una de les zones amb clima més temperat de tot Catalunya) és la presència sempre de l’Ebre; una presència que, fins i tot, li dóna el nom.

La important història dels pobles de la comarca i de la seva capital, Tortosa, ens proporciona un resum de la de tots els pobles de la Mediterrània que per ella han passat. Encara avui, els costums i els valors propis de la Mediterrània són els més arrelats a la nostra vida quotidiana i, en especial, a les nostres festes i manifestacions més populars, amb tota la riquesa de formes i d’influències culturals que això suposa i que el visitant podrà copsar tot l’any, en una comarca que, a més, no ha estat malmesa per un progrés malentès.


La cuina és molt variada. S’ajusta a les tres zones geogràfiques ja descrites: la gastronomia dels pobles de l’interior, la dels pobles mariners de la costa i la del delta. Els menjars típics de l’interior són la carn a la brasa, especialment de moltó i de conill, tords, rovellons, cargols amb salsa, baldana d’arròs, borratxets, espàrrecs, i esqueixada de bacallà. De la cuina marinera, cal assenyalar el suquet calero, la sardinada, el suquet de peix, la mariscada o la paella marinera, entre els més notables. Al delta és típica la cuina d’angules i anguiles, les anques de granota, l’ànec salvatge amb rovellons, el xapadillo (anguila fumada), apart de les diferents varietats de la cuina de l’arròs. Entre les postres típiques podem destacar el pastisset, el menjar blanc, el cóc, la coqueta de sagí, les garrofetes del Papa i les punyetetes.